viernes, 16 de mayo de 2008

NO S'ESCULL EL LLOC ON NEIXER

Cada cop m'adonc que la realitat on vius, que les oportunitats que tens per desenvolupar-te com a persona i caminar cap al teu benestar, te molt a veure al lloc on et toca neixer doncs tots tenim la mateixa condicio humana, pero a uns els hi toca dormir sobre matalassos flex i amb totes les prestaciones socials i a altres sobre una flassada damunt unes teules de fusta.
No esculls el lloc a neixer pero la teva condicio humana fa que t'adaptis al lloc on et toca neixer.
I si tens la sort de poder coneixer mon i veure i compartir fragments de la vida de l'altres aprens que la sort que tens per haver nascut on t'ha tocat neixer, no sols es per tu i per acumular mes pertenences, sino per treballar i lluitar cap a una redistribucio dels recursos, mes justa i equitativa.
No es tracta de reactivar la teoria d'un boig analista i aria, que pensa que si no s'ajuda a les persones que no tenen recursos moriran, tots aquells que calen que morin, perque els que tenen els recursos, puguin viure millor.
La veritat es que aquest home no s'ha posat ami a la pell de l'altre. I no pensaria aixo si li hagues tocat neixer a l'altre bandol, al bandol dels sense recursos, recursos que han estat expliats, per les diferents colonitzacions, les guerres provocades i provistes, des del bandol dels recursos. Oi, que no deixaria morir a la seva mare, ni als seus fills, perque si fos aixi, li caldira un psicoanalista i un tancament per vida en un centre psiquiatric.

Son pocs els paisssos que he tingut la sort de coneixer, com El Salvador ( la meva segona familia), Nicaragua (sandinista, la primera en alfabetitzar/se per no deixar/se menjar pel gran america), Guatemala ( la antigua, la nativa, la que et demana dolars per fotos quotidianes), Checoslovaquia (la karlodivari, la titellaire de fills, la de les cantines d'home de barba blanca i cervessa calenta a la ma, la que salta damunt les brasses de Sant Vito i sorgueix dels castells al desenvoupament), Austria ( la gran imperial, la segona casa de Sissi, amb l'opera, el vals, i les dances ceremonials, que passa de la freda cara dels de Viena, pels alegres cantics de Halztac amb els verds de les montanyes), Paissos Baixos (desde la llibertat de la marihuana i el sexe pagat i controlat d'Ambsterdam, pels camps de tulipas, els molins de vent, la meravellosa i fantastica Bruixes, la politica de Brussel.les), Turquia ( la gran contradiccio i combinacio de la tradiccio, normativa i moral d'orient amb el toc occidental, les grans mezquites, les llargues cues dels divendres, la ciutat santa de Abraham de Sanliurfa, les ciutats subterranies i els monastirs de pedra de la Capadoccia, passant per l'antiga Constantinopla amb Effesos al davant, amb les nits de cachimves i converses politiques contra els kurds), Marroc ( la meva tercera casa, la tradiccio islamica, la dedencio i la sublimacio de la familia i el rei, els grans zocos, la trobada d'amics, amor i tendressa, l'acceptacio i el compliment de l'extranger, la cura del vei i de les tradiccions, les ciutats imperials-Rabat, Casablanca, Marraqueix i Fez-, els grans deserts, el bereber comparat amb el catala, la lletja Nador i els passos frontereres de Ceuta i Melilla, i sobre tot, la mes bella ciutat del contes de fadas, Xaoen), Dublin ( la verda, l'angles que no entenc, la "llovida", la canvi de temps, la que va al reves conduint i em torna lela, la dels cafes i les pubs amb la seva Guinnesse, la celta, la dels castells, dolmes i acantilats, la que aculls a les meves amigues que tan estimo)...
I el tastet de paissos del sudest asiatic que estem fent en aquest cami: La India (colorida, caotica, amb un trafic incognita, la de les agencies que confabulen contra el turisme, El triangle d'or-Delhi, Jaipur,Agra- el imperial mausoleo Taj Mahal i la tradiccio d'inceneracio i de llencar els cossos al Ganges, tot donant sentit a la seva religio hinduista, sobre tot a Benarasi), Nepal (Grans trekkings a la Vall de Katmandu, increibles parcs naturals, corregudes davant i en paral.lel a un parell de rinos, gent increible amigable, amable i lloable, infants del carrer de Katmandu aspirant cola, carreteres de montanya racargolades, estretes i amb accidents...), Thailandia (Bangkok amb el seu destello de llums, racacels, bingos, prostibuls, emblematics monuments amb la historia i la quotidianitat del rei pels carrers, la zona dels backpages, els sucs i el phat pai -spaguettis amb el que volguis venut al carrer-, els temples, els carrers de or xines, el buddha reclinat mes gran vist, el parc amb les cometes, les illes Kho Thao, Kho Pangan, la submarinista i la relax), Camboia ( l'estimat Angkor-ruines, temples i arbres mil.lenaris que formen la energia i la forca d'una cultura, la gent bondadosa, amable i donada, el nou any remullat i decorat amb polvos talco, i les restes del extermini de Pot Pol en Phon Phen), Vietnam (pais de les titelles acuatiques, la vida en el delta del Mekong, en Hochimin -la Saigon-, el impresionant paratge de les mils illes de la bahia de Halong Bai i el museo etnologic de Hanoi), Laos (el increible i espiritual Luang Prabang, la vida a les comunitats minoritaries etniques i el curs de conductor d'elefant, les illes de riu de Don Det amb la cascada mes gran del sudest asiatic i els dolfins i els tours "barbaquiu").

Tots aquest cami en van conformant com a persona, de tots els indrets vist, de tota la gent que he conegut i he compartit, de tot sempre es va quedant a la meva motxil.la, la motxil.la de la qual estic feta. Totes les experiencies es barreigen en mi...

No esculls el lloc on neixer, aixo ho tinc clar despres d'haver caminat.
No esculls el lloc on neixer, aixo m'ho diu els ulls dels infants de la comunitat i el sonriure i les gracies al rebre la triste llibreta i el boli.
No esculls el lloc on neixer. aixo ho demostra els infants esnifant pega a Katmandu i a Centro america.
No esculls el lloc on neixer, ho diu el dolar que cobran al dia molts de les persones dels llocs on he estat.
No esculls el lloc on neixer, ho reflexa la desnutricio dels infants.
No esculls el lloc on neixes, ho reflexa el no disposar de llum, ni d'aigua corrent, ni serveis medicos, ni escola propera.
No esculls el lloc on neixes, ho reflexa el menjar basica arròs...
No esculls el lloc on neixer, ho diu el fons de totes les religions.
No esculls el lloc on neixer, i es el primer factor que tens per a les teves posibilitats...

I seguiere caminant al llarg del planeta si tinc les posibilitats, perque aquest fet em fa caminar i creixer i compartir amb tots...
Jo he tingut la sort de neixer a Gava i encara que no he escullit el lloc on neixer, estic agraida a la mare de les seves ensenyances, per poder dur a terme el meu cami, la meva vida, tenint present sempre a l'altre.
Besets

TRADUCCION LITERAL CON EL TRADUCTOR

NO Se ESCOGE EL LUGAR DONDE NACES

Cada vez me doy cuenta que la realidad donde vivimos, que las oportunidades que tienes para desarrollarte como persona y andar hacia tu bienestar, tiene mucho que ver al lugar donde te toca nacer pues todos tenemos la misma condicion humana, pero a unos les toca dormir sobre colchones flex y con todas las prestaciones sociales y a otras sobre una manta encima de unas tablas de madera.
No escoges el lugar donde nacerr pero tu condicion humana hace que te adaptes al lugar donde te toca nacer.
Y si tienes la suerte de poder conocer el mundo y ver y compartir fragmentos de la vida del otros aprendes que la suerte que tienes por haber nacido donde te ha tocado neixer, no sólo es para ti y para acumular mas pertenencias, sino para trabajar y luchar hacia una redistribucion de los recursos, mas justa y equitativa.
No se trata de reactivar la teoría de un loco analista y aria, que piensa que si no se ayuda a las personas que no tienen recursos morirán, todos aquellos que hace falta que mueran, para que los que tienen los recursos, puedan vivir mejor.
La verdad es que este hombre no se ha puesto aun en la piel del otro. Y no pensaría eso si le hubiera tocado nacer al otro equipo, en el equipo de los sin recursos, recursos que han sido expliados, por las diferentes colonizaciones, las guerras provocadas y provistas, desde el equipo l de los recursos. Verdad, que no dejaría morir a su madre, ni a sus hijos, porque si fuera asi, necesitaria ir a un psicoanalista y un cierre por vida en un centro psiquiatrico.

Son pocos los paises que he tenido la suerte de conecer, como El Salvador ( mi segunda familia), Nicaragua (sandinista, la primera en alfabetizarse por no dejarse comer por el grande americano), Guatemala ( la antigua, la nativa, la que te pide dolars por fotos cotidianas), Checoslovaquia (la karlodivari, la titiritera de hilos, la de las cantines de hombre de barba blanca y cerveza caliente en la mano, la que salta encima de las brasses de Sant Vito y surge de los castillos al desarrollo), Austria ( la grande imperial, la segunda casa de Sissi, con la opera, los valses, y las danzas ceremoniales, que pasa de la fría cara de los de Viena, por los alegres cantics de Halztac con los verdes de las montanyas), Paissos Bajos (desde la libertad de la marihuana y el sexo pagado y controlado de Ambsterdam, por los campos de tulipanes, los molinos de viento, la maravillosa y fantastica Brujas, la politica de Bruselas), Turquía ( la gran contradiccion y combinacion de la tradiccion, normativa y moral de oriente con el toque occidental, las grandes mezquites, las largas colas de los viernes, la ciudad santa de Abraham de Sanliurfa, las ciudades subterranias y los monasterios de piedra de la Capadoccia, pasando por la antigua Constantinopla con Effesos al delante, con las noches de cachimvas y conversaciones politiques contra los kurdos), Marruecos ( mi tercera casa, la tradiccion islamica, la redencion y la sublimacion de la familia y el rey, los grandes zocos, el encuentro de amigos, amor y ternura, la acceptacion y el cumplimiento del extrangero, la cura del vecino y de las tradicciones, las ciudades imperiales-Rabat, Casablanca, Marraqueig y Fez-, los grandes desiertos, el bereber comparado con el catalan, la fea Nador y los pasos fronterizos de Ceuta y Melilla, y sobre todo, la mas bella ciudad de cuentos de hadas, Xaoen), Dublin ( la verde, el ingles que no entiendo, la "llovida", la cambio de tiempo, la que va al reves conduciendo y me vuelve lela, la de los cafes y los pubs con su Guinnesse, la celta, la de los castillos, dolmes y acantilats, la que acoges a mis amigas que tanto quiero)...
Y el tastet de paises del sudeste asiatico que estamos haciendo en este camino: La India (colorada, caotica, con un trafico incognita, la de las agencies que confabulen contra el turismo, El triángulo de oro-Delhi, Jaipur,Agria- el imperial mausoleo Taj Mahal y la tradiccion de inceneracio y de lanzar los cuerpos al Ganges, todo donante sentido a su religio hinduista, sobre todo en Benarasi), Nepal (Grandes trekkings en el Valle de Katmandu, increibles parques naturales, corridas delante y en paralelo a un par de rinos, gente increible amigable, amable y loable, niños de la calle de Katmandu aspirando pegamento, carreteras de montanya caracoladas, apretadas y con accidentes...), Thailandia (Bangkok con su destello de luces, rascacielos, bingos, prostibulos, emblematicos monumentos con la historia y la cuotidianidad del rey por las calles, la zona de los backpages, los zumos y el phat pai -spaguettis con lo que quieras, vendido en la calle-, los templos, las calles de oro xino, el buddha reclinado mas grande visto, el parque con las cometas, las islas Kho Thao, Kho Pangan, la submarinista y la relax), Camboia ( el estimado Angkor-ruinas, templos y árboles milenarios que forman la energía y la fuerza de una cultura, la gente bondadosa, amable y dada, el nuevo año remojado y decorado con polvos talco, y los restos del exterminio de Pol Pot en Phon Phen), Vietnam (pais de los títeres acuaticos, la vida en el delta del Mekong, en Hochimin -la Saigon-, el impresionante paraje de las miles de islas de la bahia de Halong Bai y el museo etnologic de Hanoi), Laos (el increible y espiritual Luang Prabang, la vida en las comunidades minoritaries etnicas y el curso de conductor de elefante, las islas de río de Don Det con la cascada mes grande del sudeste asiatico y los delfines y los tours "barbaquiu").

Todo este camino va conformandome como persona, de todos los lugares vistos, de toda la gente que he conocido y he compartido, de todo siempre se va quedando en mi mochila, la mochila de la cual estoy hecha. Todas las experiencias se mezclan en mí...

No escoges el lugar donde naces, esto lo tengo claro despres de haber andado.
No escoges el lugar donde naces, esto me lo dicen los ojos de los niños de la comunidad y la sonrisa y las gracias al recibir la triste libreta y el boli.
No escoges el lugar donde naces. esto lo demuestra los niños esnifando pegamento en Katmandu y en Centro america.
No escoges el lugar donde naces, lo dice el dolar que cobran al día muchos de las personas de los lugares donde he sido.
No escoges el lugar donde naces, lo reflexa la desnutricion de los niños.
No escoges el lugar donde naces, lo reflexa el no disponer de luz, ni de agua corriente, ni servicios medicos, ni escuela cercana.
No escoges el lugar donde naces, lo reflexa la comida basica arroz...
No escoges el lugar donde naces, lo dice el fondo de todas las religiones.
No escoges el lugar donde naces, y es el primer factor que tienes para tus posibilidades...

Y seguiere andando a lo largo del planeta si tengo las posibilitats, perque este hecho me hace andar y creixer y compartir con todos...
Yo he tenido la suerte de nacer en Gava y aunque no he escogido el lugar donde nacer, estoy agradecida a mi madre de sus ensenyanzas, para poder llevar a cabo mi camino, mi vida, teniendo presente siempre al otro.
Besitos

No hay comentarios: